Les alegres casades de Windsor

Marc Rosich

Tornem al Parc de l'Estació del Nord per vuitè any consecutiu
amb Les Alegres Casades de Windsor!
Fins al 31 de juliol!

#LesAlegresPSH

  • Les alegres casades de Windsor
  • Les alegres casades de Windsor
  • Les alegres casades de Windsor
  • Les alegres casades de Windsor
  • Les alegres casades de Windsor
  • Les alegres casades de Windsor
  • Les alegres casades de Windsor
  • Les alegres casades de Windsor
  • Les alegres casades de Windsor
  • Les alegres casades de Windsor
  • Les alegres casades de Windsor

Obra

Riure’s de Falstaff al parc

Estiu rere estiu, la companyia Parking Shakespeare va esborrant una nova comèdia de Shakespeare de la llista de peces a fer a l’ombra acollidora dels arbres del Parc de l’estació del Nord. I any rere any, el director que rep l’encàrrec de posar-se al capdavant de la posada en escena del projecte té menys peces entre les quals poder escollir. Sortosament quan ha arribat el meu torn, encara no havien estrenat una de les meves favorites, Les alegres casades de Windsor, aquest spin-off d’Enric IV que el bard de Stratford-upon-Avon va dedicar al desbordant personatge de Falstaff per petició de la reina Isabel.

El personatge de Falstaff no és per a mi un desconegut. De fet, ara fa cinc anys vaig tenir la sort de poder signar la dramatúrgia i la traducció del muntatge que es va fer de l’Enric IV al Centro Dramático Nacional de Madrid, sota la direcció d’Andrés Lima i les fabuloses interpretacions de Pedro Casablanch com a Falstaff i Carmen Machi, com a Mestressa Presses. De fet, amb Lima, vam rebatejar la funció amb el nom del voluminós personatge. I així es va passar a dir Falstaff, tenint com a centre filosòfic del muntatge aquesta figura magnètica. Així doncs, m’encaro al projecte de Les alegres casades des del coneixement íntim de la seva figura central. Igualment, però, la meva proposta de muntatge és plenament conscient del fet que és a l’Enric IV i no a Les alegres casades allà on Falstaff es descobreix com un personatge de profund interès i gran humanitat. A l’spin-off que va escriure per petició de la reina Isabel el personatge queda reduït a una mera caricatura dins l’argument d’una prima comèdia burgesa. Falstaff es torna en l’ase dels cops, que és castigat un cop rere l’altre per la seva luxúria.

Des d’un punt de vista dramatúrgic, el meu objectiu a l’hora de bastir Les alegres casades per als Parking Shakespeare és reduir la dilatada comèdia original en un artefacte de ritme trepidant. Així vull que la peça funcioni com un mecanisme de rellotgeria a l’hora de mostrar com les dues esposes del títol, Mrs Ford i Mrs Page, aconsegueixen mofar-se un cop rere l’altre de les pretensions senils de Falstaff. Tot això sense renunciar a oferir alguns tocs, aquí i allà, del Falstaff més profund i filòsof de la mala vida, que es pot veure a l’Enric IV. Al capdavall, la dramatúrgia vol adaptar la peça a les característiques pròpies dels efectius de la companyia, i és per això que jo mateix signo la traducció, ja que la versió serà fidelment lliure, i el fet de responsabilitzar-me de la reescriptura en català m’ofereix més flexibilitat pel que fa a la dramatúrgia. De fet, es tracta d’una operació molt similar al que ja vaig fer al Woyzeck de Büchner per a la mateixa companyia en el Parking d’hivern que vam fer a Palo Alto (Poblenou) i la Sala Beckett.

D’altra banda, la meva idea de posada en escena és convertir el Windsor elisabetià en un resort de vacances d’estiu, amb tots els personatges amb una predisposició ociosa per a la revetlla, les malifetes, les corredisses i les preses de pèl. L’ambient que es crea sota l’ombra dels arbres de l’espai circular en què els Parking actuen cada estiu és un espai ideal per a dibuixar aquest ambient ociós, que convertirà la clàssica taverna de la Lligacama en una bulliciosa terrassa d’estiu a la riba del Tàmesi i les cases dels Page i els Ford, en uns apartaments de vacances plens de possiblitats. Com a centre neuràlgic del muntatge, la posada en escena jugarà amb una de les icones de la peça, aquell objecte que és obligat a tots representació de la peça: el cistell de la bugada en què les senyores Ford i Page amaguen a Falstaff i des del qual serà llençat a les aigües del riu. En la nostra producció, el cistell es converteix en un gran bagul fet de vímet, que gairebé mai no es mou de l’escena, i que de fet es convertirà en l’organitzador de tota la peça, l’objecte al voltant del qual giraran totes les accions.

Marc Rosich

 

 

On: Parc dels Til·lers (Parc de l’Estació del Nord de Barcelona)

Quan: del 14 al 31 de juliol de 2016 a les 19h (de dilluns a diumenge excepte els dimecres).

Entrada gratuïta

Equip

  • Traducció, adaptació i direcció / Marc Rosich
  • Jutge Ras / Òscar Bosch
  • Mestressa Pressa / Mireia Cirera
  • Mestressa Alice Ford / Ester Cort
  • Fenton / Nym / Adrià Díaz
  • Doctor Caius / Pistola / José Pedro García Balada
  • Mestre Curt / Pep Garcia-Pascual
  • Mestre Ford / Carles Gilabert
  • Anna Page / Bardolf / Ariadna Matas
  • Mestre Page / Santi Monreal
  • Mestressa Meg Page / Mireia Piferrer
  • Sir John Falstaff / Ricard Sadurní
  • Ajudant de direcció / Montse Butjosa
  • Vestuari / Joana Martí
  • Producció, comunicació i premsa / Aina Bujosa
  • Ajudant de producció / Carme Camacho
  • Direcció artística / Pep Garcia-Pascual
  • Agraïments / Ajuntament de Barcelona, Institut Municipal de Parcs i Jardins, Centre Cívic Parc Sandaru, Associació Esportiva l'Eixample, Irene Soler, Veri de Morais, Jordi Casado i tots i totes els que d'una manera desinteressada heu col·laborat perquè Parking Shakespeare continuï endavant!!

Sense comentaris

Deixa un comentari